Eurovisió

 Aquesta entrada la limitaré a la representant espanyola ja que és la més pròxima. Si hagués de repassar els 20 restants, l'entrada seria interminable.
Vull fer referència a l'estilista de TV1 i al fet que s'empari en tots els tòpics d'imatge de festival que existeixen.
Comencem pel pentinat típic de festival de fi de curs de classe de ballet o patinatge o de qualsevol activitat artística/esportiva: El monyo.
No pel fet d'actuar en un festival, cal fer-se un monyo, no hi ha cap norma al respecte, almenys en un festival musical; si parlem de disciplines esportives, ja és un altre tema.

En aquest cas, a Pastora Soler no li quedava gaire bé el cabell tant estirat per les seves faccions. I no acostuma a fer-ho a menys que tinguis una estructura òssia adequada per a aquest pentinat. Sempre afavorèixen més els monyos cardats i desenfadats. Dónen més estil al look.

Ella té un cabell molt divertit, arrissadet i vermellós. Ja és un punt prou vistós per a donar joc al look i va ser una pena deslluïr-lo amb aquest tipus de recollit tan bàsic.

Aquests festivals demanen un look de gala, però també estan dins d'un moviment artístic com la música, així que permet donar joc amb el cabell. Crec que qualsevol altre semirecollit li hagués anat millor i haguessin ressaltat les seves faccions.
També té un color d'ulls molt bonic i el maquillatge no l'hi potenciava gens.
No van saber fer lluir els seus punts forts.
Respecte el vestit, tornem a la idea de maillot de gimnàs o patinatge. Si volen crear un joc d'escots drapejats amb l'esquena descoverta, millor hagués quedat així, no pas amb el tul color carn que cenyia al cos tot el vestit.

Donava la sensació que hagués de començar a fer tombarelles d'un moment a l'altre.
Fugiu d'aquest exemple a l'hora de triar un vestit.
Si voleu un bon escot, assegureu-vos que us quedi ben posat, és a dir, una bona construcció de la peça, tant en el patronatge com en la confecció. Si tot està ben encaixat, no et farà falta complementar-ho amb aquest ridícul tul que pretén passar desapercebut.
En definitiva, crec i dóna la impressió que l'estilista és una persona gran, octogenària criada en la postguerra i que vestia a la néta catecista per a la gala.
Caure en aquests bàsics d'escola és un gran error i no afavoreixen a partir de certa edat. Pot crear l'efecte contrari i posar-te més més anys a sobre.

Antònims

  Hi ha una delicada línia entre la originalitat o un vestit delicadament extremat, i la vulgaritat o l'ordinariesa.
Aquest és el cas del "vestit" que va portar la model Micaela Shaefer a la première de MiB III.

No cal buscar defiició per a aquesta aberrant idea, simplement és un conjunt de tires de plàstic, adaptades al coll i cintura.
L'antònim d'aquest invent seria la versió de Versace que vestèix Freida Pinto al festival deCannes d'aquest any.

Crec que aquests exemples són ideals per a representar el bon disseny de la pura vulgaritat.
Amb això vull que tingueu en compte que quan trieu un vestit de festa, cerimònia o de nit, no us excediu en línies, estampats o diferents tipus d'incrustacións que porti la peça en qüestió.
Quan més pures, simples o minimalistes siguin les línies, millor. D'aquesta manera també aconseguireu invertir en un clàssic i us durarà més temps sense que passi de moda, i sempre quedarà bé.
En el tema dels escots millor ensenyar una sola part del cos. Més, seria ordinari.
És a dir, si aneu amb un escot paraula d'honor, millor que no sigui minifaldilla. Millorarà amb un llarg total o fins el genoll, tipus còctail.
Si voleu ensenyar cames, decanteu-vos per escots halter o vaixell, sempre que també volgueu ensenyar espatlla.
La màxima del bon estil sempre és "menys és més". Pero Micaela s'ho va prendre al peu de la lletra!

A Cannes també hi ha errors

 Com a cada festival on hi ha una catifa vermella, també hi ha errades.
Una de les incondicionals de la llista és Tilda Swinton, i en aquesta ocasió per partida doble.
En arribar, cap de les dues peces que portava no li afavorien gaire, ja que semblava una senyora de més edat. El color de la brusa no era el més apropiat, ja que apaga el look.

I amb el vestit de gala, repeteix l'error: El color.
Aquest color cava no li afavorèix gens, ja que es perd amb el seu tò de pell i cabells.
Crea un efecte òptic una mica extrany, ja que només percebs un bloc de color neutre i que tampoc ressalta.

Tot i que Freida Pinto porta els colors it de la temporada i li queden genial pel seu tò de pell, podríem dir que el drapejat de la faldilla a l'alçada de la cintura no afavoreix gaire, ja que li escurça el bust i fa perdre minimalisme a la faldilla de mussolina ja que té prou moviment ella sola.

El Vuitton de Kara Hayward, també representa el color de temporada, pero no és el que millor escau, aixi com el difícil llarg midi combinat amb volants i tail-him amb sobreposició d'organza... Too mutch!

Beth Ditto no s'amaga del seu sobrepes i la prova està en les desfilades que ha fet per a Gaultier. Pero aquest vestit amb el drapejat central, voluptua més el seu cos i el color tant claret setinat tampoc ajuda, no és el més adient al seu color de pell ni a les seves corbes.

I per a acabar aquest resum, destacarem el desenfadat look de Bill Murray.
Tot i que d'ell no esperaríem menys, tampoc l'hem d'agafar com a bon exemple. La combinació de diferents tipus de quadres entre diferents peces és massa dura. I tampoc m'atreviria a acceptar ninguna de les tres peces soles per a formar part d'un look.
Ell ha escollit un tipus de quadre poc afavoridor i de mal combinar.